Tota la vida

Resum

Tota la vida explica una història d’amor que enfronta el romanticisme amb les contradiccions i abismes del nostre temps. Ada Castells ens ofereix una visió personal de la vida del pintor romàntic Caspar David Friedrich i ens proposa un fluid i encertat contrapunt entre la malenconia i l’escepticisme. La Sílvia, una jove escriptora sense èxit, s’obsessiona per Friedrich. Mentre novel·la la vida apassionada de artista, s’enamora de Vicent, un pintor contemporani amb qui comença una tempestuosa relació. La intensitat de la seva passió difuminarà els límits entre ficció i realitat.

Fragment

-Els ocells lloen el Senyor estenent les ales al cel, els peixos es multiplicarien si Ell els ho tornés a demanar. I què fa la seva criatura més estimada? Què fa l’Home?
Caspar David es protegeix de les preguntes del predicador amagant-se rere el quadern de dibuix. Els fidels resten en silenci i eviten l’esguard precís del reverend. L’home es recrea en la pausa. Deixa parlar el mar. Després del xiulet d’una ventada, la seva veu ressona. Albira el fons i crida:
-Jove Friedrich, vós què feu per lloar el Senyor?
Caspar David envermelleix. Com és que aquest home sap el seu nom? Mig acluca els ulls com un miop i s’adona que és davant del gran poeta Kosegarten, l’amic del seu mestre de dibuix. Un dia els va veure junts a l’acadèmia i es va fixar en la manera de gesticular del reverend. Si els ventiladors s’haguessin inventat, aquest hauria estat l’objecte evocat per l’aprenent de pintor. Ara pensa en un molí de farina, que també fa al cas. Els creients es giren per observar l’estudiant que han vist pintar les barques tantes vegades. Tot d’ulls amatents esperen la seva resposta. El jove fa el cor fort i mussita amb veu tremolosa:
-Jo pinto.

Crítica

“Ada Castells confronta l’esperit del romanticisme amb les contradiccions i els abismes del nostre temps” Rosa Maria Piñol, La Vanguardia.

“Novel·les com aquesta fan que ens puguem reconciliar amb la literatura feta amb honestedat” Eduard Márquez, escriptor.

“Ada Castells fa seva una sentència de Friedrich: “Una pintura sempre ha de produir una impressió anímica”, i la trasllada al seu ofici” Matías Néspolo, El Mundo.

“Tota la vida permet a Ada Castells indagar en el món de les relacions amoroses, la fe religiosa, la relació amb la mare, la gelosia i l’amistat, i se’n surt”. Paco Gracia, La Gazzeta Express.

“Ada Castells ha estudiat teologia i descriu de manera creïble el pensament religiós del pintor en relació a l’art (…) Per destacar les diferències entre la protagonista i Caspar David Friedrich hi ha el joc irònic, sobretot l’ús dels anacronismes, molt ben dosificats per l’autora”
El Llibreter, blogaire.

“Al llarg de les seves novel·les, Ada Castells ha anat polint una veu especialment irònica i afermant un estil d’una claredat i precisió que s’agraeixen perquè està a anys lluny d’artificis i impostures” Alba Alsina, diari Avui.

Aquest article també està disponible en: English, Spanish

Comments are closed.