Mirada

Resum

La Blanca és una model sotmesa a la dictadura de la imatge. Un mal dia se li detecta una malaltia que la tornarà invisible i haurà d’aprendre a relacionar-se amb la gent prescindint de la seva bellesa. Haurà d’assumir una nova manera de viure en la foscor i, sobretot, de viure amb ella mateixa. L’únic testimoni d’aquesta transformació és un detectiu, mort en acte de servei, que l’observa des del més enllà. Però, de sobte, apareix la dona de l’escriptor, que trenca la trama de Mirada: ¿Qui es pot creure la història d’una model que es torna invisible? ¿Qui creu encara en la ficció?

Fragment

Fa un mes, em vaig morir. I continuaré morta per la resta dels meus dies perquè així és com són les coses aquí dalt. Sóc un fantasma. Suposo que no n’heu vist mai cap però teniu una idea aproximada de què fan. Sí: moc objectes, travesso parets, miro sense ser vist i volo. Entenc que el meu estat desperti certa enveja però no us penseu que és tan fàcil arribar-hi. Primer cal morir-se i podeu dir que això ho fa qualsevol, però després ve el més difícil: has d’agafar confiança en tu mateix. No tothom arriba preparat per posar-se a volar com qui res.

Crítica

“Ada Castells proposa narració crítica i divertida, sarcàstica i d’una àgil escriptura que enganxa amb les seves múltiples picades d’ullet” Luis de la Peña, El País.

“La protagonista d’Ada Castells ha d’assumir un nou repte: conviure amb ella mateixa” Maica López, Barcelona y más.

“Ada Castells ens brinda una excel·lent ocasió per deixar de banda la creença que només allò verídic o versemblant ens serveix per entendre una mica més la realitat” Gisela Benet Pijoan, Revista Urbslicens.

“Ben poques vegades com en les pàgines que escriu Ada Castells he vist reproduïdes amb tanta precisió en autors joves les grandeses i les misèries de cada dia, la tendresa i l’esperpent que ens envolten” Joan Josep Isern, diari Avui.

“Hi ha en aquesta història una barreja de grans temes literaris: l’home invisible, el retrat oval (l’obra d’art que suprimeix el model) i fins i tot “Lanark”, la novel·la d’Alasdair Gray en què la metamorfosi comença amb una granisada de la pell”. Julià Guillamón, La Vanguardia.

“Ada Castells encara un tema del nostre temps, la dictadura de la imatge, amb un estil i profunditat que no són flors d’un dia”. Rita Puig, La biblioteca virtual.

Aquest article també està disponible en: English, Spanish

Comments are closed.