El dit de l’Àngel

Resum

Una jove xef de cuina, protestant de quarta generació, descobreix que té una veu narrativa mentre manté un desafortunat contacte sexual amb un agent literari. Decideix escriure una novel·la sobre l’afer dels seus avantpassats, tot i que ella, víctima dels temps, és una descreguda. Passat i present s’intercalen amb un ritme frenètic, formant un teixit on la lírica i el sarcasme es fan la competència. El dit de l’àngel és una caricatura àcida i tendre d’una comunitat desconeguda de la nostra societat.

Fragment

Fa uns minuts que he confirmat l’interès que té l’agent per mi. Estic despullada en un pis del carrer Mallorca, el seu. Per ser exactes, estic com un gosset, de quatre grapes, sobre un mosaic de formes geomètriques força ben conservat. Com s’ho haurà fet per resistir la invasió del parquet? No és important. El cas és que em trobo en l’única postura possible per no veure com els seus ulls sortits estan a punt de caure’m al damunt. La cara enfocada al terra i el cul, cap al cel. Mentre ell es va movent rítmicament, entrant, ara sí ara no, dins el meu cos, jo intento aprofitar el temps en alguna cosa més útil que comptar el nombre de pedretes que conformen una rajola. Com? Aprofitar el temps, d’ençà que l’agent m’ha incitat a escriure, vol dir fer alguna cosa relacionada amb el meu futur llibre. Sí, faré una novel·la. Una sobre mi. Que no és fàcil? Ja ho sé, però segur que no sóc el primer xef de cuina que ho intenta.

Crítica

“Una primera novel·la que em va agradar moltíssim, molt talentosa i amb un gran sentit de l’humor molt anagramàtic. És El dit de l’àngel, d’Ada Castells” Jordi Herralde, editor d’Anagrama.

“El dit de l’Àngel fa creure al lector que qui escriu diu la veritat. I ho fa amb un gran sentit de l’humor que, tanmateix, no acaba d’amagar una sòlida tendresa” Nathalie Bittoun-Debruyne, Revista Transversal.

“Ada Castells, un nom a afegir en la llista d’autors amb alguna cosa a dir i habilitat per fer-ho” Care Santos, El Cultural.

“Pel que fa a les qüestions literàries (l’escriptura i el món social que envolta la literatura) a El dit de l’àngel sovint es broden els disbarats més deliciosos” Ana Rodríguez Fischer, ABC cultural.

“Com parlar d’un mateix i dels altres sense trair-se i falsejar? ¿Com definir una convicció religiosa sense comprometre l’esperit i la lletra? La solució, en el llibre” Anna M. Gil, La Vanguardia.

“El dit de l’àngel és una astuta barreja de reportatge historiogràfic, de saga familiar i d’El diari de Bridget Jones en què predomina el to irreverent i desenfadat” Ignacio Echevarría, El País.

Aquest article també està disponible en: English, Spanish

Comments are closed.