El diario vasco, El Heraldo de Aragón y Presència.

Penses com la protagonista de la història, que escriure és despullar-se?
Sí, en certa manera es pot entendre com una manera de despullar-se, però és una nuesa de l’ànima en què pots triar què et treus abans, què no et treus, què ensenyes més i què menys. Escriure és un estriptis de l’interior de la persona.

Tens tant sentit de l’humor com el narrador de Mirada?
L’humor és una vàlvula d’escapament, una manera d’entendre el món i d’entendre’m a mi mateixa. Ens salva de la pena, la desgràcia, la prepotència i la pedanteria.

A la teva primera novel·la, El dit de l’àngel, hi havia més sexe que amor; a Mirada hi ha més amor que sexe. Et tornes romàntica amb els anys?
Encara que ho dissimulo, sempre he estat molt romàntica. Tenia ganes d’escriure una història d’amor que no fos cursi. En la propera vull aprofundir una mica més en les relacions de parella i en com, sovint, amb l’amor no n’hi ha prou. Després del petó final i el The End, què carai passa?

Frases extretes d’entrevistes d’El diario vasco, El Heraldo de Aragón i Presència

Aquest article també està disponible en: English, Spanish

Leave A Comment